A les 19 hores el compte enrere es projecta sobre la pantalla de l’auditori de la Casa de Mutxamel. Expectació i veus d’acompanyament: “3,2,1…”. La versió swing de “Creep”, que provoca balls improvisats en les butaques, acompanya el vídeo de presentació, “Som, sou IES Platja Sant Joan…” L’acte ha començat! I ho fa un 23 de maig, la vesprada de divendres que posa fi als exàmens de tota una etapa i que inicia les hores per a celebrar-ho. En les butaques, ells, guapos, i elles, guapíssimes, s’acompanyen de familiars i amics, amb la càmera de fotos en hora punta. En l’escenari, la taula presidencial espera el torn de discursos, l’última lliçó, ja fora de l’aula. La directora, Aurora Arias, fa el discurs de benvinguda i agraeix l’alumnat i les famílies el seu pas pel centre, alhora que els anima a seguir creixent. És el torn del professorat, i Clara Andreu, professora del departament d’anglés, eleva l’emoció de l’acte amb unes paraules d’acomiadament, on no falten els agraïments sentits, a sa mare i als mestres que la van marcar, especialment.
Després, ja és l’hora dels protagonistes, l’alumnat. Rocío Cutillas, Julián López i Lucía Noceti posen veu a les emocions, anècdotes i experiències de tota una promoció, la del 2008-2014. I tot seguit el reconeixement. Els tutors i tutores reclamen la presència dels seus pupils en l’escenari, improvisat pòdium acadèmic on esperen les orles i diplomes, el premi i reconeixement a l’esforç i a l’estudi durant l’últim sexenni. Alhora que l’alumnat presumeix de satisfacció i elegància, a parts iguals, s’intercalen els vídeos de cada grup, barreja de nostàlgia i energia, en format de vídeoclip academicomusical.
La vesprada deixa pas a la nit i, amb les seues paraules, la representant de l’AMPA, Pilar Villanueva, fa el just reconeixement a les famílies, patidores en casa durant tota una vida, vetllant perquè els seus fills i filles es vagen formant com a persones. És l’últim discurs.
Després cal dir adéu. La trompeta de Louis Armstrong fa d’epíleg, acompanyant els versos de Miquel Martí i Pol, que conclouen l’acte i que pretenen ser l’inici d’un futur sempre millor: “Crideu qui sou i que tothom ho escolti,/ que tot està per fer i tot és possible”. Després, més música; la nit espera…
Miquel Tribaldos